España / Comunidad autónoma de Cataluña / Provincia de Gerona o Girona / Massanet de Cabrenys o Maçanet de Cabrenys

  Massanet de Cabrenys o Maçanet de Cabrenys

Regreso a Cataluña         Regreso a principal  

Massanet de Cabrenys o Maçanet de Cabrenys

Lo más reciente

 

Iglesia de Massanet de Cabrenys o Maçanet de Cabrenys

Massanet de Cabrenys o Maçanet de Cabrenys

 

Lo más reciente

 

Alcornocales a la entrada de España en Massanet de Cabrenys o Maçanet de Cabrenys

Cruzando Massanet de Cabrenys o Maçanet de Cabrenys

Llegada a la gasolinera de Cabrenys o Maçanet de Cabrenys

Llegada a Cabrenys o Maçanet de Cabrenys 1

Llegada a Cabrenys o Maçanet de Cabrenys 2

Salida de Massanet de Cabrenys o Maçanet de Cabrenys

Massanet de Cabrenys (oficialmente y en catalán Maçanet de Cabrenys) es un municipio catalán de la comarca catalana del Alto Ampurdán (provincia de Gerona). Forma parte también de la subcomarca de la Alta Garrocha.3

El término está situado a los pies de la vertiente oriental de los Pirineos. Lo atraviesan los ríos Arnera, Frausa y Rinadal, y el sendero GR-11. Al sur y al suroeste limita con Albañá y San Lorenzo de la Muga, al este con La Bajol y Darnius y al norte con diversas poblaciones del Vallespir (Francia): Coustouges, Saint-Laurent-de-Cerdans, Reynes, Amélie-les-Bains, Céret y Maureillas-las-Illas. El pueblo (a 370 m de altitud) está en un valle entre los dos puntos más altos de su término: el puig de Les Salines (1331 m) y el roc de Frausa (1445 m.)

Situación de Massanet de Cabrenys en la provincia de Gerona.

Situación de Massanet de Cabrenys en la comarca del Alto Ampurdán.

Entidades de población[editar]
Massanet de Cabrenys
Arnera
Les Creus
Les Mines
Les Salines
Tapis
Els Vilars
Oliveda
Historia[editar]

El campanario de la iglesia de San Martín tras las casas del antiguo puente
El siglo pasado, cerca del río Arnera se encontraron hachas neolíticas que, junto con el menhir de la Pedra Dreta, demuestran que el valle del Arnera estaba poblado desde épocas prehistóricas. La primera cita documentada del lugar aparece en el precepto de Ludovico Pío del año 814, en el que se dice que Ceret limita al sur con villam quae dicitur Macanetum.

En el año 954 el condre Wifredo II de Besalú donó al monasterio de Sant Pere de Camprodon un alodio de Tapis, para que se construyese el santuario de Les Salines. Durante la edad Media estuvo fortificada, conservando restos de la muralla con tres portadas del siglo XV. En 1440 se añadió de Cabrenys al nombre de Maçanet, porque la población pasa a pertenecer a la baronía de Cabrenys, una línea del linaje de los Rocabertí. En 1553 la peste negra aniquila a media población. En julio de 1675 el teniente-general francés Le Bret,4 con 1.500 hombres, saquea el pueblo.

Economía[editar]
Posee numerosas fuentes, lo que unido a su clima, atrae a numeroso turismo, que es la principal fuente de ingresos económicos, junto con la construcción, la agricultura de secano y la ganadería. Tiene una planta embotelladora de agua. Había tenido industria textil y del hierro, y fábricas de tapones de corcho. Hay gran oferta de restaurantes. Se envasa el agua de la fuente de Les Creus, que actualmente pertenece al grupo Vichy Catalán. Hubo una gran fábrica de pipas. Ahora queda algún pequeño taller. La agricultura de secano, la ganadería y la industria forestal han desaparecido.

Lugares de interés[editar]
Iglesia de San Martín[editar]
La iglesia de San Martín, del siglo XII o XIII, pertenece al románico tardío. Está formada por una única nave rectangular cubierta per una bóveda en arco ogival y por un absis semicircular cubierto por una bóveda en forma de almendra. El portal está formado por un tímpano voladizo liso de cuatro arcos y de una arquivolta; la puerta, de madera, está decorada con forjados característicos de la época.

 

Fachada de la iglesia

Detalle del portal

Cabecera

Ábside
Capilla de San Sebastián[editar]
Se construyó tras el brote de peste de finales del siglo XVI, por medio de aportaciones populares. La capilla actual corresponde a una reforma del siglo XVIII.

 

Fachada de la capilla

Interior de la capilla

Ábside
Santuario de la Virgen de Les Salines[editar]
Está situado casi en la cima de la montaña de este nombre. A 1.100 metros de altura y a 15 kilómetros del pueblo. Fue construido en 1271 y reformado en el siglo XVIII.

 

Fachada del santuario

La puerta del santuario

La fuente de los tres chorros, junto al santuario
Castillo de Cabrera[editar]
Artículo principal: Castillo de Cabrera

Tapis[editar]

Tapis desde la carretera entre Coustouges y Massanet de Cabrenys
Tapis es una aldea del municipio de Massanet de Cabrenys. Aparece citada por primera vez en un documento del año 954. En 2005 tenía 25 habitantes.

Sant Briç[editar]
Se trata de un edificio de finales del siglo XII o principios del XIII. De una sola nave, dos capillas laterales hacen de transepto. El ábside, semicircular, con vuelta en forma de almendra, se abre a la nave por medio de un doble arco. La esbeltez de la vuelta, las proporciones, el estilo y la estructura de los capiteles del portal son elementos representativos de la etapa final del arte románico.

 

Iglesia de Sant Briç

Campanario

Vuelta

La puerta
Nombres de casa tradicionales de la población[editar]
Plaza del Castell[editar]
Can Gildo.
Can Titus.
Can Jan Xai.
Can Pairot. También Can Griset.
Can Jan de les Mirles. Antes, Cal Corb.
Can Masserra. También Can Trafica y , antes, la Torre Presonera, porque estaba la cárcel.
Can Met Llaona. También Can Cardona, y el Castell, por ser la residencia de los feudales.
Cal Ferrer.
Ca l’Antuena. En el siglo XVII se llamaba Can Prim. Era la tienda de un angelet de la terra de Saint-Laurent-de-Cerdans, refugiado en Massanet.
Can Jan Menut.
Ca les Vinyes.
Ca l’Olivet.
Plaza de la Vila[editar]
Can Bigues. También Can Fermín.
La Societat. Per haber sido sede de La Unió, La Pau y La Massanetense.
Can Molar. También Ca l’ Elvira, la Fonda y, un piso, Cal Metge. Antes, la casa entera se llamaba Can Vinyes.
Can Farlingo.
Can Broixa.
Can Torlit.
Ca la Barba.
Can Pi.
Can Quiquet. En la edad Media, en el porcho de esta casa estaba el mostrador de la carnicería.
Can Pei. En el siglo XIX estaba el Ayuntamiento.
Can Xampí. Derruida en 1971.
Cal Carreter. También Can Tonet.
Can Casanova. Antes, Can Constantino.
Can Dalmau. A la planta baja se la conoce también como Can Viola de la Plaça.
Calle del Pont[editar]
Can Petris.
Can Xel.
Can Sabà.
Can Barris del Pont. Antes, el Molí de la Vila.
Calle y plaza de la Borriana[editar]
Cal Pipaire.
Can Rafelot.
Can Quim. Hoy, L’Estanc o Ca la Nati.
Can Roger. Actualmente, hotel Pirineus.
Can Cadavall. Antes, Can Castanya.
Can Nivella.
Can Castells.
Can Tropa.
Ca la Malé.
Ca la Lola Pipaire.
Can Montagut. En el siglo XIV era el hospital. En el XIX, un hostal: Ca la Martró.
Can Pere Baró.
Can Rissan.
Cal Moliner. También Can Central y Ca l’Eixorit.
Calle de la Rectoria[editar]
Can Reginella. También Cal Rostollet.
Can Jan Serra.
Can Recala.
Can Coixes. También Can Broquetes.
Casa del Benefici.
La Rectoria.
Can Pinceta.

 

Calle de Sant Sebastià[editar]
Can Xacó. También se había llamado Can Roure y can Collroure. Hoy es Can Lluansí.
Can Carbó. También Can Saguer.
Cal Tit.
Can Quelet.
Cal Cigró.
Can París. Del apellido del fundador de la casa, Joan París, como podemos leer en el lindar, de 1682. También Cal Rei.
Cal Serraller. También Can Gallat y Ca la Rosita.
Can Batista. También Can Rebost, Can Planellas y Ca l’Angeleta.
Cal Sardinaire.
Can Viola.
Can Dunés.
Ca l’Erra.
Can Pixoga. Antes, Can Salavert.
Can Rebatxol.
Can Frigola.
Ca la Conilla. Antes, Can Peluts.
Can Mas.
Can Diví.
Ca la Felona.
Ca l’Estanquer.
Cal Gat.
Ca l’Apotecari.
Can Maià.
Can Sunyer.
Ca la Rebixanta.
Paller d’en Pessiques. También, Cal Xuro.
Can Genover.
Cal Puro.
Can Barris.
Can Cai. Antes, Can Xico Paleta.
Can Farall.
Can Vilà. Abans, Can Dan
Can Fogona.
Can Felip. También Ca la Reina.
Ca l’Andreu. También Cal Perrutxo.
El Bullidor.
Can Gaspar.
Can Titus.
Cal Radical. También Can Caga-rates.
Cal Sastre Mongets. También Cal Sastre.
Can Tapis.
Calle Magre[editar]
Can Pata.
Ca l’Esgarrapa. También Cal Sabater.
Cal Baster. También Can Pons.
Cal Gegant.
Can Noè.
Can Vespa. Antes, Can Mataporcs.
Can Xixa.
Ca la Pilar Viola.
Can Serra.
Calle de La Vajol[editar]
Can Diadulls.
Can Quel del Grau. Antes, can Carbonell.
Can Terol.
Corral d’en Barretina.
Can Zum. También Cal Serrador.
Ca la Joana.
Cal Regalat. También Can Jep de la Forestal i Cal Cardet.

 

Calle de la Plaça[editar]
Can Jaume.
Can Josepico. Antes, la Torre d’en Bou y Can Collell. A un piso de esta casa lo llamaban Cal Descaire.
Can Benet.
Ca la Beneta.
Can Teresina.
Can Xeix.
Cal Mestre Vell. También Ca la Pilar Mestre.
Calle de les Dòmines[editar]
Cal Ratero.
Can Quintana.
Can Rebost.
Can Cardina. También Ca les Monges.
Can Tel•lí. Hoy, restaurante Can Tenlí.
Can Nura. También Can Medes y, antes, Can Madrid.
Can Beneset.
Can Rufet. También Can Platon.
Ca l´Alemany. Antes, Cal Ratero.
Can Sopes.
Cal Gallardo.
Can Botes. Hubo la sede de la Cooperativa.
Cal Guixeter.
Can Quimet.
Can Carlos.
Plaza de les Dòmines[editar]
Ca l’Esquella.
Can Rosa. Durante muchos años estuvo ahí el Ayuntamiento.
Cal Negret.
Can Flaqués.
Can Marcel•lino de Fussimanya. Antes, Can Vidal.
Calle del Hospital[editar]
Can Salvi.
Can Xaion. También Can Medina.
Can Talaixà. Hoy, Ca la Nuri de can Fullaraca.
Can Benet Pipart.
Can Faig.
Cal Serrador. También Can Xarvots y, recientemente, Can Jan de la Pipa.
L’Hospital. Porqué era el hospital de los pobres. Actualmente Can Franco.
Calle de la Cort[editar]
Can Campins.
Can Quelot. Antes se llamaba Cal Beato.
Can Tampa.
Can Pep.
Can Casals.
Calle de la Paret Nova[editar]
Can Tutau. Antes, Can Ziga-zaga.
Can Nicàsio.
Cal Senyor.
Can Xel.
Cal Sereno.
Can Rostollet.
Can Pau Ferrer. Antes, Can Trilla.
Can Boadella. Antes, Can Vilanova.
Can Tomeu Patró.
Can Ropiu.
Can Flagués.
Calle Torras i Bages[editar]
Can Muga. Derruida a mediados de la década del 2000.

 

El Grier[editar]
Can Janot. Antes, la Borda del Graller (que dio nombre al barrio: graller > graier > grier).
Can Saletes.
Cal Rectoret.
Can Ganeta.
Can Quilai.
Can Passaterra.
Can Catarra.
Otras casas[editar]
Can Bacalanta.
Can Dunés.
Can Blancat.
Can Ministral. Del escritor Jaume Ministral Masià. Antes, Can Jan del Grau.
Molí d’en París.
Can Lobo.
Ca l’Escrivà.
Cal Gat. Antes, Els Tins d’en Tutau.
Can Poquet.
Can Buixó.
La Grevoleda.
La Timonera.
Masías y casas dispersas[editar]
El Bac. Al pie del camino real que iba de Sant Llorenç de Cerdans a Figueres. A mediados del siglo XVII, Mas Marcer de Grillera.
Can Badia. En la aldea de Fontfreda.
El Balló.
Can Baró. Antes, Mas Castanyer.
Can Bosquet.
Can Cabot. Antes, el Molí d’en París.
El Cantenys. Proviene del apellido Cantenys. El 1606 pertenecía a Martí Cantenys.
Cal Carbassó.
La Cardona.
Can Cardona.
Can Casadevall. Antes, el Mas Baix.
La Casanova. Antes, el Mas de la Riba. Desde 1968 es un hotel restaurante que primero se llamó Els Senglars y, hoy, Els Caçadors.
Les Casotes.
La Catarra.
La Central d’en Grida. Central eléctrica construida a principios del siglo XX. Hoy es un hotel con restaurante.
Can Coll. Antes, Tinyoses de Dalt.
Can Cona.
Corral de la Falgarona.
La Costa de Dalt. Antes, el Mas de Falgueres.
La Costa de Baix. Antes, el Mas Sapells.
Can Costa de la Riera. Antes, el Mas Riera.
El Cros.
El Daví. Con el tiempo el nombre ha derivado a El Diví.
Can Duc.
Can Duran.
La Falgarona.
La Farga de l’Olivet.
La Farga d’en París.
La Forestal. Casa de los ingenieros forestales y del guardabosque. Se acabó de construir en 1923.
Can França.
Can Fullaraca. En la aldea de Els Vilars.
Fussimanya.
Can Gallat. Antes, el Mas Dinat.
El Gaspar. Antes, Vilardomènec.
La Gavarra.
Can Granja.
El Grau.
Can Janet. Antes, Tinyoses de Baix.
Can Llaona. También Vilar de Belló y Mas Caucas.
Can Llaona de Fontfreda.
El Martinet de la Cardona.
El Martinet de les Escomes.
El Mas. Antes, Mas Traver.
El Masdemont.
El Masdevall. Antes, Mas Martí de Sureda.
Molí de la Cardona.
Molí del Masdevall.
Molí de l’Olivet.
Molí d’en Robert. Desde 1968 es un restaurante.
Molí de Tapis.
El Molinàs d’en Sunyer.
Can Muntada. En el siglo XII era una borda conocida como El Vilardell.
Mas Olivet. Antes, Mas de la Perafita.
Can Patró.
El Pericot.
Can Pere Trilla.
Can Pitxó. Hasta el siglo XVII, La Cortada.
La Porrissa.
Mas Puça.
El Puig de Fontfreda.
El Puig de Borderons.
Puig de Mont.
Puig de Vall.
El Quintà.
La Quera.
Cal Rei.
Cal Rexinxo.
El Rimal•ló.
El Riu. Se ha conocido siempre con este nombre. En 1362 era de Joan del Riu.
Mas Robau.
Mas Roger.
El Roís.
El Roquet. Antes, Mas Roqueta.
Can Saguer. Antes, Mas Vilargran.
Can Salavert. Antes, Mas Oliva y La Cortada.
Sant Andreu. En el siglo XVII, Mas Ferrer. Más tarde, el Masdevall y Can Trilla.
El Serís. El 1352 pertenecía a Bernat de Çerís.
El Savarrès. Antes, la Masó de Tàpies.
Mas d’en Serra. Antes, Les Comes de Fraussa.
La Solana d’en Mas.
La Solana d’en Vinyes.
El Soler.
El Sobiràs.
Can Sunyer. Antes, Mas Puig y Mas Puigsec.
Mas Tascó.
Can Tussa.
Can Vinyes.

Los restos del castillo de Cabrera

Ca l'Antuena

Can Lluansí

Las casas de la calle Hospital, con la Torre Carlina a la derecha

Can Nicàsio

Ca l'Olivet

Ca les Vinyes

La Paret Nova. En el centro, Can Tomeu Patró y Can Rupiu

La Cardona

Can Muntada
País        Flag of Spain.svg España
• Com. autónoma           Flag of Catalonia.svg Cataluña
• Provincia         Flag of Girona province (unofficial).svg Gerona
• Comarca          Alto Ampurdán
Ubicación            42°23′19″N 2°45′07″ECoordenadas: 42°23′19″N 2°45′07″E (mapa)
• Altitud              370 msnm
Superficie           67,9 km²
Población            745 hab. (745  (2013))
• Densidad         11,5 hab./km²
Gentilicio            masanetense1
Código postal    17720
Alcalde (2011)   Lluís Carbó Sagué (

Wikipedia